Visita a la Potabilitzadora

Aquell dia vam anar a visitar la potabilitzadora, que va se de profit. Ja que ens van explicar d'on surt l'aigua quins rius abastece la ciutat de barcelona i de que manera ho fam.

¿Que fan en una potabilitzadora?

Doncs la se misió és filtrar els seus components nocius de l'aigua que no es potable per fer-la de potable.

Els passos per a que l'aigua sigui potable i pugui arribar als nostres hogars es el següent:

1. SUCCIÓ de l'aigua a abastacer.

2. SEDIMENTACIÓ, amb l'aportament de sulfat d'alúmina, (pot agregar-se també polielectròlits, per accelerar la velocitat de sedimentació), si és necessari, s'agreguen també alcalinizants per augmentar el pH.

3. FILTRACIÓ, mitjançant filtres oberts o a presión.

4. DESINFECCIÓ de l'aigua, mitjançant l'agregat d'hipoclorit de sodi en les ppm. necesarias.Esto és el que es du a terme en una planta potabilizadora.

5. ELEVACIÓ als dipòsits de distribució per a així mitjançant les xarxes de distribució portar-la a les zones necessàries.

Visita del Clavegueram de Barcelona

El dia 30 de Maig, l'Alba i jo, Pierre, vam tenir la oportunitat de visitar una petita porció del clavegueram de Barcelona. La porció que està oberta al públic es troba al Passeig de Sant Joan, i es visita un tros de clavegueres que s’ubica sota el Passeig de Sant Joan entre el carrer Aragó i la avinguda de la Diagonal.

El començament del clavegueram a Barcelona es fa al temps dels romans. Es va construir una xarxa organitzada de clavegueres però a l’edat mitjana es va deixar de fer l’entreteniment dels conductes i es va perdre tot el “saber” i la tecnologia d’aquest tipus de infrastructura. En aquestes èpoques les aigües residuals, de igual manera que les escombreries domèstiques, es tiraven al carrer. Si per carrer fluïa un riu o una riera s’ho emportava al mar, i si no es quedava. De fet hi han avui en dia carrers al centre de la ciutat que encara porten el nom de la riera que els recorria com el Carrer de la Riera Alta.

Evidentment, les condicions sanitàries i d’higiene eren deplorables a la ciutat, però la gent no relacionava la presència de malalties amb la de les escombreries fins que en el segle XIX els avanços en tecnologia i ciència van veure que aquests dos fets anaven junts. Això es va traduir en la redacció del primer Pla de Sanejament de Pere Garcia Fària en l’any 1891, i podem dir que és a partir d’aquest moment que comença la història moderna del clavegueram de Barcelona. Al llarg dels 200 anys següents s’han anat elaborant diversos plans de sanejament fins que al 1997 es va confeccionar el PECLAB, o Pla Especial de Clavegueram de Barcelona, on es proposen actuacions pel període 1007-2019 i del qual s’ha fet una actualització l’any 2000.

El clavegueram de Barcelona està avui en dia gestionat per una empresa pública que es diu CLABSA. De fet tenen una pàgina Web molt interessant amb molta informació que és http://www.clabsa.es/ .

El sistema de clavegueram i el seu funcionament és molt interessant i hi ha molta informació sobre com funciona, com es gestiona com el paper dels sistemes informatitzats és cada cop més important, com es construeixen i es planifiquen les clavegueres, quines són les mesures que es poden prendre per actuar en cas de fortes pluges i inundacions, cap a on es va tota l’aigua residual, i mil i una coses més. Us aconsello fortament d’anar a fer un cop d’ull, i segurament aprendreu més que si us ho dic aquí.

Al entrar al clavegueram, per unes escales estretes i verticals, lo primer notem, tot i que ens ho esperavem és la magnífica olor “residual”. La guia ens aconsella de no tapar-nos el nas, així el nostre sistema olfactiu s’acostuma a la olor i no patim tota la estona, en canvi si ens ho taparíem, no acabaríem d’acostumar-nos i a cada cop que ens inhalaríem aire tornaríem a olorar el deliciós perfum del conducte.

Quan estem al clavegueram, només un 60% és transitable per l’home ja que la resta són tubs circulars petits, caminem per la part del conducte que es diu “banqueta” i les aigües residuals circules per la “cubeta”. Com en casos de fortes pluges els nivell de l’aigua puja molt, ja us podeu imaginar que les parets laterals estan ben decorades per les aigües tant netes que hi passen, i lo millor que podem fer és evitar tocar-les. Cada edifici que està per sobre de la ciutat té un conducte particular que porta les seves aigües residuals al clavegueram, i aquest conducte es diu “clavagueró”. Quan passem davant d’una benzinera notem que hi surt bastant més aigua que per la dels clavaguerons d’edificis només residencials.

De tant en tant, per les parets laterals observem orificis que porten fins al carrer, són els “emburnals”. El seu objectiu és evacuar l’aigua de pluja dels carrers de la ciutat. De fet la presència d’aquests conductes explica l’adjectiu que rep la xarxa d’aigües residuals de moltes ciutats : xarxa unitària. Indica que el sistema de conductes no diferencia entre aigües residuals i aigües de pluja, lo que fa que no es pugui recuperar la major quantitat de l’aigua de pluja.

Tots aquests petits conductes, més o menys grans condueixen a gran “avingudes” de l’aigua residual que es diuen “col·lector”. És un conducte molt més gran que porta totes les aigües a les plantes depuradores de la ciutat, com la que visitarem d’aquí uns pocs dies.

La guia dona informació sobre més detalls d’aquesta infrastructura, i quan sortim i respirem l’aire “pur” de Barcelona l’Alba i jo agafem les bicis, i anem a trobar la resta del grup que ens esperava al Parc de la Ciutadella per fer una reunioneta gaudint del ambient natural del parc.

Documental

http://artegaliacine.blogspot.com/2009/01/documental-burkina-faso-tierra-de.html

Tercera trobada del Grup

23 maig

Aquest matí he quedat a les 10h a l’ “Espai Jove” de Gràcia. Per diverses raons hem estat poques persones: la Evelyn, la Alba, la Aina, l’Abdelslam, Fakiri i jo, Pierre. Entre el fet de que la reunió era un dissabte matinal, i no una tarda entre setmana, i que hem arribat tots poc a poc va donar-li un “buen rollo” i sensació de relax.
Avui hem acabat de parlar el tema dels blogs. Hem dit que hauriem de participar ja en el blog francès, i per una altra banda la Evelyn s’ha proposat per ajudar al Abdelslam per acabar de montar el nostre blog. També hem après que desgraciadament no s’han pogut reservar places per tothom per visitar el clavegueram de Barcelona ja que aparentment hi havia molta demanda i les places s’han cobertes molt ràpidament. El que farem doncs és que hi aniran els que tenen plaça hi aniran, aleshores quedarem tots junts al Parc de la Ciutadella el mateix dia per contar l’experiència i per continuar fent cosetes.
A que hem teníem temps, la Alba ens va explicar una part d’un Treball de Recerca que van fer amics seus sobre un estudi del estat de la distribució de l’aigua a Senegal, i jo després he contat lo que em va dir un home que va treballar en programes d’implantació de serveis d’infraestructures de l’aigua a països en desenvolupament. Ho hem enllaçat, sense adonar-nos, amb algunes reflexions que anàvem fent.
L’ultima cosa que ha sortit ens ho ha dit la Aina. Es veu que el grup de treball de Lyon ha proposat que cada grup de reflexió pugui muntar una exposició amb la temàtica relacionada amb l’aigua però amb caràcter més personal. Hem instantàneament decidit fer-ho sobre les sequeres a Catalunya i tot lo que implica. És a dir que podem parlar del perquè a vegades falta aigua i a vegades no, totes les polítiques d’estalvi que es van realitzar a l’estiu passat, les solucions de rescat que es van proposar i els diferents projectes d’embassament, tot el debat polític que va generar i moltes més coses. Evidentment hem pensat que ho faríem sense atabalar-se de feina i ja veurem més endavant com ho realitzem. Però en tot cas, per fer la feina d’una manera diferent i perquè l’exposició sigui més entretinguda hem pensat fer l’exposició amb suport audiovisual.
Aquí s’acaba la reunió. Propera parada: visita del clavegueram de Barcelona i petita reunió al Parc de la Ciutadella!

Segona trobada de Grup

12 de Maig

Aquell dia havíem quedat al nostre Q.G. a les 18h30. Jo, Pierre, estava al metro i arribava justet però el tren es va quedar immòbil a Liceu, a tres parades de la meva. Vaig pensar en avisar a l’Aina ja que és la coordinadora del projecte i com també estava estancada ens vam trobar i vam anar junts a la reunió. Per aquestes raons va començar amb un retràs de mig horeta.
Vam aprendre que per raons diverses el Victor i la Widiane havien d’abandonar el projecte, i que intentaríem buscar dos suplents. Per una altra banda el Lluis ens confirma la visita guiada de la planta depuradora i potabilitzadora del Prat que descobrirem al matí del divendres cinc de Juny. També es veu que el grup francès, que és el que ha generat el projecte, ens proposa de fer la segona i ultima quedada entre tots els grups a Lyon la setmana del 4 al 10 de Novembre. Com és d’aquí molt de temps i com encara no tenim calendaritzada aquella època comentem el fet de només pujar el cap de setmana, i òbviament el que si que poden anar més temps hi anirien. En aquesta sèrie de petits aclariments es resol el tema del pagament de les vacunes.
Abans d’acabar la reunió fem una ronda de taula per avaluar i veure com cadascú porta els seus “càrrecs”. La reunió s’acaba i marxem tots a fer coses. Propera parada : quedada matinal el dia 23 de Maig!