El dia 30 de Maig, l'Alba i jo, Pierre, vam tenir la oportunitat de visitar una petita porció del clavegueram de Barcelona. La porció que està oberta al públic es troba al Passeig de Sant Joan, i es visita un tros de clavegueres que s’ubica sota el Passeig de Sant Joan entre el carrer Aragó i la avinguda de la Diagonal.
El començament del clavegueram a Barcelona es fa al temps dels romans. Es va construir una xarxa organitzada de clavegueres però a l’edat mitjana es va deixar de fer l’entreteniment dels conductes i es va perdre tot el “saber” i la tecnologia d’aquest tipus de infrastructura. En aquestes èpoques les aigües residuals, de igual manera que les escombreries domèstiques, es tiraven al carrer. Si per carrer fluïa un riu o una riera s’ho emportava al mar, i si no es quedava. De fet hi han avui en dia carrers al centre de la ciutat que encara porten el nom de la riera que els recorria com el Carrer de la Riera Alta.
Evidentment, les condicions sanitàries i d’higiene eren deplorables a la ciutat, però la gent no relacionava la presència de malalties amb la de les escombreries fins que en el segle XIX els avanços en tecnologia i ciència van veure que aquests dos fets anaven junts. Això es va traduir en la redacció del primer Pla de Sanejament de Pere Garcia Fària en l’any 1891, i podem dir que és a partir d’aquest moment que comença la història moderna del clavegueram de Barcelona. Al llarg dels 200 anys següents s’han anat elaborant diversos plans de sanejament fins que al 1997 es va confeccionar el PECLAB, o Pla Especial de Clavegueram de Barcelona, on es proposen actuacions pel període 1007-2019 i del qual s’ha fet una actualització l’any 2000.
El clavegueram de Barcelona està avui en dia gestionat per una empresa pública que es diu CLABSA. De fet tenen una pàgina Web molt interessant amb molta informació que és http://www.clabsa.es/ .
El sistema de clavegueram i el seu funcionament és molt interessant i hi ha molta informació sobre com funciona, com es gestiona com el paper dels sistemes informatitzats és cada cop més important, com es construeixen i es planifiquen les clavegueres, quines són les mesures que es poden prendre per actuar en cas de fortes pluges i inundacions, cap a on es va tota l’aigua residual, i mil i una coses més. Us aconsello fortament d’anar a fer un cop d’ull, i segurament aprendreu més que si us ho dic aquí.
Al entrar al clavegueram, per unes escales estretes i verticals, lo primer notem, tot i que ens ho esperavem és la magnífica olor “residual”. La guia ens aconsella de no tapar-nos el nas, així el nostre sistema olfactiu s’acostuma a la olor i no patim tota la estona, en canvi si ens ho taparíem, no acabaríem d’acostumar-nos i a cada cop que ens inhalaríem aire tornaríem a olorar el deliciós perfum del conducte.
Quan estem al clavegueram, només un 60% és transitable per l’home ja que la resta són tubs circulars petits, caminem per la part del conducte que es diu “banqueta” i les aigües residuals circules per la “cubeta”. Com en casos de fortes pluges els nivell de l’aigua puja molt, ja us podeu imaginar que les parets laterals estan ben decorades per les aigües tant netes que hi passen, i lo millor que podem fer és evitar tocar-les. Cada edifici que està per sobre de la ciutat té un conducte particular que porta les seves aigües residuals al clavegueram, i aquest conducte es diu “clavagueró”. Quan passem davant d’una benzinera notem que hi surt bastant més aigua que per la dels clavaguerons d’edificis només residencials.
De tant en tant, per les parets laterals observem orificis que porten fins al carrer, són els “emburnals”. El seu objectiu és evacuar l’aigua de pluja dels carrers de la ciutat. De fet la presència d’aquests conductes explica l’adjectiu que rep la xarxa d’aigües residuals de moltes ciutats : xarxa unitària. Indica que el sistema de conductes no diferencia entre aigües residuals i aigües de pluja, lo que fa que no es pugui recuperar la major quantitat de l’aigua de pluja.
Tots aquests petits conductes, més o menys grans condueixen a gran “avingudes” de l’aigua residual que es diuen “col·lector”. És un conducte molt més gran que porta totes les aigües a les plantes depuradores de la ciutat, com la que visitarem d’aquí uns pocs dies.
La guia dona informació sobre més detalls d’aquesta infrastructura, i quan sortim i respirem l’aire “pur” de Barcelona l’Alba i jo agafem les bicis, i anem a trobar la resta del grup que ens esperava al Parc de la Ciutadella per fer una reunioneta gaudint del ambient natural del parc.
Aquell dia vam anar a visitar la potabilitzadora, que va se de profit. Ja que ens van explicar d'on surt l'aigua quins rius abastece la ciutat de barcelona i de que manera ho fam. 
arribar als nostres hogars es el següent:
arribar als nostres hogars es el següent:
